Foto cabecera

Compagnia-Mvula-Sungani-ph.-Antonio-Agostini Compañía de Danza Mvula-Sungani. Roma. (Antonio Agostini)





GAUDÍ 2002. L'EMPRENTA DEL GENI. ( CASTELLANO Y CATALÁ)




CATALÁN

Abocats al segle i mig de naixement d'Antoni Gaudí, els preparatius per celebrar el Gaudí 2002 se succeeixen. I l'arquitecte de mirada blava de segur que contempla des dels nítids cels del Baix Camp tant rebombori amb una guspira divertida ballant-li als ulls, bo i comprovant com alguns col·lectius que sempre l'arraconaren, avui s'afanyen, a cop de talonari, per veure qui construeix el monument més car i més alt, o les celebracions que els procurin més ressò mundial.

  
L' artista Blas Berrio Gayo en la seva terrassa de la
Gran Vía barcelonina. 2002 (A.Mª.F.)

Publicat a la revista L'OM. Desembre de 2002


                    I, al mateix temps, aquella emoció de tots els qui el van conèixer afirmen que sentia quan el visitaven els amics veritables, l'embargarà veient la cultura de l'esforç que ell sempre va practicar, impregnant les activitats callades d'altres individus.

                    Per exemple, a Riudoms, i després de molts avatars, està sent restaurada la casa pairal, on el Geni passà bona part de la seva infantesa i du el camí de ser un autèntic lloc de pelegrinatge, a on caldrà dirigir-se qui desitgi reviure l'esperit gaudinià. Adquirida per l'Ajuntament de la vila i moblada amb l'adequat mobiliari i decoració de l'època i la zona, des d'aquella casa del Raval de Sant Francesc, núm. 14, i per un etern camí de terra (perfecte la idea de deixar-lo intacte sense asfaltar) es podrà arribar al Mas de la Calderera, que els seus actuals propietaris mostren gentilment amb moltes ocasions.

                    Però, sobretot, guardant l'entorn de vinya i horta de mitjans del segle XIX, perviuen els mateixos camps on va jugar el Gaudí nen, atrapant de passada els mecanismes constructius de la Natura. Allà, en aquell paisatge autèntic, bressolat per la Serra de la Mussara, el visitant podrà comprendre d'on va partir tot plegat. Un sentit homenatge que li tributaran, en el seu aniversari, els seus paisans que sempre l'estimaren i a qui ell va estimar.


En un altre lloc de la terrassa gaudiniana, Blas Berrio. 2002 (A. Mª. F.)

Un nombre masculino. Jardines de Jaume Perich en el interior de la manzana
     
           Tanmateix, existeixen d'altres circumstàncies curioses relacionades amb l'esdeveniment del 2002, precisament darrera dels murs de l'edifici de la barcelonina Gran Via, núm. 659, en el tram entre els carrers Bailén i Girona, on el 7 de juny de 1926 l'arquitecte fou atropellat pel tramvia de la línia 30 i auxiliat pel guardia civil Ramón Pérez Vázquez, gallec de la Puebla del Caramiñal, a A Corunya, accident que sería causa de la seva mort tres dies després.

                     D'una banda, el matrimoni format per Rosa Benítez i Blas Berrio veïns d'aquell immoble i desconeixedors que, 75 anys enrere, aquell trist esdeveniment havia succeït davant de la porta de casa seva, són, a part d'uns enamorats de l'estil Modernista i en particular de l'obra de l'Antoni Gaudí fins a l'extrem d'haver-se inspirat en ell rehabilitant i decorant ells mateixos la seva torre a Premià de Mar, dos artistes vocacionals que dominen les Arts Decoratives.

                     Els dissenys i realitzacions d'ebanisteria, embotit, marqueteria, artesania en vitralls i reixes, obra, composicions de mosaics i pintura, dibuixats per en Blas Berrio i construïts per la parella, són una cosa molt seriosa. D'aquí que hagin convertit la gran terrassa del seu pis de la Gran Via en un particular homenantge al Mestre amb un banc/mirador de trencadís orientat cap al solar de l'interior de l'edifici.

                   I d'altra banda, ara ve el millor, perquè també sense saber que davant d'aquella mateixa adreça Antoni Gaudí havia caminat per darrera vegada, l'Ajuntament de Barcelona ha endegat la recuperació de l'espai interior de l'illa de cases per transformar-lo en una de les 36 illes verdes que du arrancades a l'asfalt en un treball silenciós, sense anuncis amb timbals i platerets, reprenen el veritable Pla de l'Eixample que projectà Ildefons Cerdà el 1859. Als ajuntaments cal donar-los tota la “canya” del món, exigir-los el màxim i sacsejar-los perquè no s'adormin, però, si en alguna ocasió ho mereixen, cal aplaudir-los.

                   Resulta destacable que en un punt tan significatiu de Barcelona, i sense saber res de la seva connexió històrica, Rosa Benítez hagi arribat des de Granada i Blas Berrio des de Càceres, per reunir-se dissenyant aquest homenatge a Gaudí a la terrassa del seu pis. Blas, fins i tot, bo i veient la placeta en construcció i sense saber de l'esperit de l'indret, projectà per aquest espai i pel seu compte, un original Parc Güell en minatura amb palmeres, avellaners i oliveres, inclosa una exquisida porta de forja per al recinte. Des d'aquestes pàgines els mostrem aquesta darrera, així com el disseny previst per l'Ajuntament de Barcelona per a l'urbanització d'aquesta plaça, tret de l'ordinador i que amablement ens ha proporcionat el departament de Marqueting de l'empresa municipal Pro Eixample. Una correcta solució que podría aplicar-se a qualsevol espai verd de la ciutat.

Cancel.la de forja dissenyada per Blas Berrio

                    Preguntat el Departament de Nomenclatura de l'ajuntament pel nom que tenien previst donar al jardí, ens assabentem que encara no està decidit, però que a aquests espais recuperats se'ls dona preferentment noms de dona que hagin destacat en el seu treball per la comunitat. Aquest ha estat la política seguida els darrers anys, anant-los batejant com Montserrat Roig, Clotilde Cerdà, Germanetes dels Pobres, Sofia Barat, etc. Preguntada la seva opinió al veí artista Blas Berrio, ajaçat amb el seu look gaudinià al mirador del trencadís, va proposar ràpidament el seu nom:

                       - Sens dubte, Els Jardinets de Gaudí.

                   Preguntat el traductor de llengua catalana Cèsar Vañó, va aportar un altre visió d'una mateixa idea contestant:

                   - Jo els anomenaría Els Jardinets de Riudoms.

                  No seré jo qui afegeixi res més. Escrit queda.

Ana Mª Ferrin

GAUDÍ. EL ÚLTIMO ALIENTO


   La costumbre de Antonio Gaudí en su regreso nocturno al templo de la Sagrada Familia, lo situaba en la parada de tranvías de la barcelonesa plaza Urquinaona alrededor de las 21,45. Siempre metódico, se dirigía al quiosco, adquiría su diario habitual La Veu de Catalunya, a veces compraba algún bollo, y entre lectura y mordiscos al dulce discurría el trayecto que lo dejaba en su destino sobre las diez de la noche.


Portada de HISTORIA 16. Nº 320


MUERTE DE ANTONIO GAUDÍ.


PRESENTACIÓN DEL LIBRO "GAUDÍ EN MADRID". COLEGIO DE ARQUITECTOS. BARCELONA


PRESENTACIÓN DEL LIBRO GAUDÍ EN MADRID, CON LAS MESAS REDONDAS REDONDAS DE LA "FUNDACIÓN INDEPENDIENTE"

GAUDÍ EN MADRID.
 Fundación Independiente. XV aniversario


PRESENTACION EN REUS DEL LIBRO "GAUDÍ EN MADRID"


EN EL PALACIO BOFARULL, PRESENTACIÓN DEL LIBRO "GAUDÍ EN MADRID"

Iz, Ana Mª Ferrin, Josep Mariné, Ignaci Buqueras y Josep Mª Jujol, hijo.

 

REUS. PRESENTACIÓN DEL LIBRO “GAUDÍ EN MADRID”


El libro “Gaudí en Madrid”, en el que se recoge el Ciclo de las seis Mesas Redondas celebradas en Madrid entre los meses de abril y mayo con motivo del 150 aniversario del nacimiento del genial arquitecto catalán.
El libro, editado por la Fundación Independiente, con el patrocinio de la Generalitat de Cataluña; Diputación de Tarragona; Ayuntamiento de Reus; Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales; Fundación COAM y la Fundación Miarnau, ha sido presentado en las siguientes ciudades españolas:

En el Ateneo de Madrid. De iz, J.Mª Tarragona,
 Ana Mª Ferrin, Ignacio Buqueras, J.L. Abellán,
 Carmen GÜell, Enrique de Ybarra


EDITEN UN LLIBRE QUE RECULL LES JORNADES SOBRE GAUDÍ QUE ES VAN FER A MADRID. (CATALÀ)



El Palau Bofarull va ser la seu ahir al vespre de la presentació del llibre «Gaudí en Madrid», que acaba d'editar la Fundación Independiente, i que reuneix les ponències de les sis taules rodones que es van celebrar en diferents institucions de la capital estatal durant els passats mesos d'abril i maig i que van comptar amb la presència d'una veintena de ponents, tots ells especialistes en la vida i l'obra de l'arquitecte.

Iz, Ana Mª Ferrin, Josep Mariné, Ignaci Buqueras
y Josep Mª Jujol, hijo.

 

RIUDOMS. PRESENTEN EL LLIBRE "RIUDOMS, HOMENATJE A GAUDÍ" (Catalán)


 PRESENTEN EL LLIBRE "GAUDÍ A RIUDOMS"

En la mesa:  J.R. Corts, Sr. Rector, J.Mª Subirachs, A.Mª Ferrin,
X.Fortuny, J.Mª Jujol, J.Mª Toda y Joan Torras 

   Publicat en el diari EL PUNT. 4 d' Agost 2002, pag 10
                         
                        L'església de Riudoms va ser ahir l'escenari de la presentació del llibre que repassa el vincle d'Antoni Gaudí amb el poble. L'acte no està inclós dins l'Any Gaudí de l'Ajuntament. El llibre és un treball d'investigació de la revista L'Om, de Riudoms.

EL PUNT. Girona
                     

GAUDÍ I RIUDOMS, UNITS EN UN LLIBRE (Catalán)


 «Riudoms, homenatge a Gaudí» és el llibre que acaba d'editar la revista l'Om de Ruidoms i que es converteix en la prova més evident del gran respecte i devoció que aquesta població del Baix Camp té cap el seu arquitecte. 


Portada del llibre


  Josep Mª Subirachs i Ana Mª Ferrin                                   L'esculptor Josep Mª Subirachs


ANA Mª FERRIN PRESENTA EL LLIBRE “RIUDOMS, HOMENATJE A GAUDÍ” (Catalán)


    Aquest dissabte a partir de les set de la tarda, es presenta a l'església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms el llibre “Riudoms, homenatge a Gaudí”

Portada del llibre

JOSEP Mª JUJOL, COLABORADOR DE GAUDÍ


  Un aliento de vida gozosa envuelve al paseante que fija la vista en la Casa Negre de Sant Joan Despí, en Barcelona. La casa parece haber sido diseñada al remover y quedar adheridas en la playa las ondulaciones de un mar café con leche. El hombre sigue mirando, sus ojos  recorren la temblorosa fachada, tropiezan con una carroza a la que hubieran desmontado las ruedas y esperara su reposición con los flejes apoyados en dos polletes. ¿Surrealismo gratuito del observador?

Portada de la revista HISTORIA16. Nº 313

LA PASIÓN DE CREAR

EL ATENEO DE MADRID RINDIÓ HOMENAJE A GAUDÍ EN SU 150 ANIVERSARIO


  El Ateneo de Madrid ha rendido homenaje a Gaudí en el 150 aniversario de su nacimiento
Iz, J.Mª Tarragona, A.Mª Ferrin, Ignasi Buqueras,
J.Luis Abellán, Carmen Güell, Enrique de Ybarra
     

MESA SOBRE "GAUDÍ, SU BIOGRAFÍA". ATENEO DE MADRID. 10 DE ABRIL


        Tres conocidos biógrafos de Gaudí: Dña Ana Mª Ferrín, Dña Carmen Güell, y D. Josep Mª Tarragona, intervinieron en la mesa celebrada el día 10 de abril en el Ateneo de Madrid dedicada a  “Gaudí y su biografía”.


J.Mª Tarragona, A.Mª Ferrin, I. Buqueras, J.L. Abellán, C. Güell, E. de Ybarra


PEPETA MOREU. UN CAPÍTULO IMPRESCINDIBLE EN LA VIDA DE ANTONIO GAUDÍ. HISTORIA 16


    Los años que median entre 1873 y 1885 fueron escenario de un episodio decisivo en la vida del arquitecto Antonio Gaudí, con el punto de  partida de sus realizaciones para la Cooperativa Obrera Mataronense y muy especialmente en la relación con su director, Salvador Pagés. 


Portada de la revista HISTORIA 16. Nº 312

UN CAPÍTULO IMPRESCINDIBLE EN LA VIDA DE          GAUDÍ.  PEPETA MOREU                 
     

ANTONIO GAUDÍ. PROYECTO DE HOTEL PARA NUEVA YORK




                   Entre los misterios que rodean a Antonio Gaudí destaca la referencia al frustrado proyecto de un fabuloso hotel para Nueva York, expuesto a la luz en 1956 por su ayudante el escultor Joan Matamala Flotats, y absolutamente desconocido antes o después de esa fecha.


Fotografía de la revista Historia 16 de Enero de 2002, dentro del
reportaje de Ana Mª Ferrin sobre Antonio Gaudí, con una extensión
de 18 páginas y 35 fotos de la autora y la Cátedra Gaudí



LAS TORRES PARA NUEVA YORK

LA PASIÓN SECRETA DE GAUDÍ. LA MÚSICA


Entre las incógnitas encontradas al iniciar mi trabajo sobre Antonio Gaudí una en especial golpeaba con insistencia: ¿por qué un individuo de 74 años que regía su vida por la lógica, cruzaba a pie cada tarde la ciudad para asistir a misa en una iglesia lejana?.

Portada de la revista HISTORIA16. Nº 309
GAUDÍ Y LA MÚSICA