GAUDÍ 2002. L'EMPRENTA DEL GENI. ( CASTELLANO Y CATALÁ)

CATALÁN

Abocats al segle i mig de naixement d'Antoni Gaudí, els preparatius per celebrar el Gaudí 2002 se succeeixen. I l'arquitecte de mirada blava de segur que contempla des dels nítids cels del Baix Camp tant rebombori amb una guspira divertida ballant-li als ulls, bo i comprovant com alguns col·lectius que sempre l'arraconaren, avui s'afanyen, a cop de talonari, per veure qui construeix el monument més car i més alt, o les celebracions que els procurin més ressò mundial.

  

L' artista Blas Berrio Gayo en la seva terrassa de la
Gran Vía barcelonina. 2002 (A.Mª.F.)



Publicat a la revista L'OM. Desembre de 2002

                    I, al mateix temps, aquella emoció de tots els qui el van conèixer afirmen que sentia quan el visitaven els amics veritables, l'embargarà veient la cultura de l'esforç que ell sempre va practicar, impregnant les activitats callades d'altres individus.

                    Per exemple, a Riudoms, i després de molts avatars, està sent restaurada la casa pairal, on el Geni passà bona part de la seva infantesa i du el camí de ser un autèntic lloc de pelegrinatge, a on caldrà dirigir-se qui desitgi reviure l'esperit gaudinià. Adquirida per l'Ajuntament de la vila i moblada amb l'adequat mobiliari i decoració de l'època i la zona, des d'aquella casa del Raval de Sant Francesc, núm. 14, i per un etern camí de terra (perfecte la idea de deixar-lo intacte sense asfaltar) es podrà arribar al Mas de la Calderera, que els seus actuals propietaris mostren gentilment amb moltes ocasions.



                    Però, sobretot, guardant l'entorn de vinya i horta de mitjans del segle XIX, perviuen els mateixos camps on va jugar el Gaudí nen, atrapant de passada els mecanismes constructius de la Natura. Allà, en aquell paisatge autèntic, bressolat per la Serra de la Mussara, el visitant podrà comprendre d'on va partir tot plegat. Un sentit homenatge que li tributaran, en el seu aniversari, els seus paisans que sempre l'estimaren i a qui ell va estimar.

En un altre lloc de la terrassa gaudiniana, Blas Berrio. 2002 (A. Mª. F.)

Un nombre masculino. Jardines de Jaume Perich en el interior de la manzana

     
           Tanmateix, existeixen d'altres circumstàncies curioses relacionades amb l'esdeveniment del 2002, precisament darrera dels murs de l'edifici de la barcelonina Gran Via, núm. 659, en el tram entre els carrers Bailén i Girona, on el 7 de juny de 1926 l'arquitecte fou atropellat pel tramvia de la línia 30 i auxiliat pel guardia civil Ramón Pérez Vázquez, gallec de la Puebla del Caramiñal, a A Corunya, accident que sería causa de la seva mort tres dies després.

                     D'una banda, el matrimoni format per Rosa Benítez i Blas Berrio veïns d'aquell immoble i desconeixedors que, 75 anys enrere, aquell trist esdeveniment havia succeït davant de la porta de casa seva, són, a part d'uns enamorats de l'estil Modernista i en particular de l'obra de l'Antoni Gaudí fins a l'extrem d'haver-se inspirat en ell rehabilitant i decorant ells mateixos la seva torre a Premià de Mar, dos artistes vocacionals que dominen les Arts Decoratives.

                     Els dissenys i realitzacions d'ebanisteria, embotit, marqueteria, artesania en vitralls i reixes, obra, composicions de mosaics i pintura, dibuixats per en Blas Berrio i construïts per la parella, són una cosa molt seriosa. D'aquí que hagin convertit la gran terrassa del seu pis de la Gran Via en un particular homenantge al Mestre amb un banc/mirador de trencadís orientat cap al solar de l'interior de l'edifici.

                   I d'altra banda, ara ve el millor, perquè també sense saber que davant d'aquella mateixa adreça Antoni Gaudí havia caminat per darrera vegada, l'Ajuntament de Barcelona ha endegat la recuperació de l'espai interior de l'illa de cases per transformar-lo en una de les 36 illes verdes que du arrancades a l'asfalt en un treball silenciós, sense anuncis amb timbals i platerets, reprenen el veritable Pla de l'Eixample que projectà Ildefons Cerdà el 1859. Als ajuntaments cal donar-los tota la “canya” del món, exigir-los el màxim i sacsejar-los perquè no s'adormin, però, si en alguna ocasió ho mereixen, cal aplaudir-los.

                   Resulta destacable que en un punt tan significatiu de Barcelona, i sense saber res de la seva connexió històrica, Rosa Benítez hagi arribat des de Granada i Blas Berrio des de Càceres, per reunir-se dissenyant aquest homenatge a Gaudí a la terrassa del seu pis. Blas, fins i tot, bo i veient la placeta en construcció i sense saber de l'esperit de l'indret, projectà per aquest espai i pel seu compte, un original Parc Güell en minatura amb palmeres, avellaners i oliveres, inclosa una exquisida porta de forja per al recinte. Des d'aquestes pàgines els mostrem aquesta darrera, així com el disseny previst per l'Ajuntament de Barcelona per a l'urbanització d'aquesta plaça, tret de l'ordinador i que amablement ens ha proporcionat el departament de Marqueting de l'empresa municipal Pro Eixample. Una correcta solució que podría aplicar-se a qualsevol espai verd de la ciutat.

Cancel.la de forja dissenyada per Blas Berrio

                    Preguntat el Departament de Nomenclatura de l'ajuntament pel nom que tenien previst donar al jardí, ens assabentem que encara no està decidit, però que a aquests espais recuperats se'ls dona preferentment noms de dona que hagin destacat en el seu treball per la comunitat. Aquest ha estat la política seguida els darrers anys, anant-los batejant com Montserrat Roig, Clotilde Cerdà, Germanetes dels Pobres, Sofia Barat, etc. Preguntada la seva opinió al veí artista Blas Berrio, ajaçat amb el seu look gaudinià al mirador del trencadís, va proposar ràpidament el seu nom:

                       - Sens dubte, Els Jardinets de Gaudí.

                   Preguntat el traductor de llengua catalana Cèsar Vañó, va aportar un altre visió d'una mateixa idea contestant:

                   - Jo els anomenaría Els Jardinets de Riudoms.

                  No seré jo qui afegeixi res més. Escrit queda.

Ana Mª Ferrin