REUS. CONFERÈNCIA D'ANA MARÍA FERRÍN (CATALÀ)

 AMICS DE REUS, difussors de les obres i fets dels nostres compatricis, aviu tornem a parlar de GAUDÍ. Donem una càlida benvinguda a la Sra. Ana María Ferrín i Jaraquemada nascuda a Madrid el 1946 i resident a Barcelona des de fa molts anys, escriptora, investigadora, editora i experta en biografies, amb més de 100 treballs periodístics i llibres de narrativa: Crónicas del Arco Iris i Los Ojos del Paraíso, com exemples, i dels seus més recents: GAUDÍ, DE PIEDRA Y FUEGO, i GAUDÍ, LA HUELLA DEL GENIO que ve a parlar-nos de: Gaudí sin microondas. La cultura del esfuerzo.



Ana Mª Ferrin, Xavier Filella concejal de Cultura, Sr. Camp
s y Sr. Antoni Mª Vidal Colominas, de Amics de Reus

  El nostre consorci Antoni Mª Vidal presentà el 19 d'octubre de 2001 a la Sra. Ana María Ferrín que dissertà sobre l'entorn de Gaudí.



 Publicat en Lo nunci, de Reus. 19 de Octubre de 2001

                          

                   

                     En els esmentats llibres biogràfics del nostre arquitecte, ens ha sorprès els coneixements que té de la gent de Reus, amb trets que els vincula amb l'Arquitecte de Déu. Així, breument, detallem els col·laboradors de Gaudí, sense detall dels treballs, significant el que més ens interessa als reusencs. 

FRANCESC BERENGUER MESTRES -Fill d'un professor de Gaudí en la seva adolescència, ens el recorda no solament com a amic fidel, sinó seguidor de l'estil del mestre, a qui confià especialment les obres de la Colònia Güell i La Sagrada Familia, essent l'autor total de les Bodegues Güell al Garraf, el xalet pilot al Parc Güell i d'altres, que els signà Gaudí com arquitecte, pel fet de que es sentí culpable de que Berenguer no acabés la carrera d'arquitectura, emportant-se'l  quan li mancaven unes assignatures perquè fos qui anés assolint i seguint les seves obres. La mort prematura de Berenguer, va fer canviar el tarannà de Gaudí, que sempre el tenia present...

DOMÈNECH SUGRANYES GRAS – L'hereu de Gaudí a les obres de La Sagrada Família, marmessor a la mort de Gaudí dels seus béns, gestor i apoderat en qualsevol afer, present l'any 1903, proposat per Gaudí, en la construcció dels Misteris del Roser al llarg del Passeig de Misericòrdia i de donar a la façana del Santuari un estil d'acord amb el seu art, d'aquella època, i inclòs la oferta de cabals propis.

                      Ell va transmetre la frase de Gaudí: -Aquí a Reus, el nostre poble, no ens estima. Nosaltres esperant futurs fets, això ho constatarem l'any vinent, dins les activitats i realitzacions commemoratives dels 150 anys del naixement a Reus, si tenim o no el monument. Ens recorda l'autora del llibre que Domingo Sugrañes, juntament amb mossèn Parés, foren els que durant l'agonia de Gaudí, no el deixaren ni un moment, vetllant i ajudant al mestre, afegint-s'hi després mossèn Gil, Rubió, Quintana, Dalmases i altres amics. Sugrañes deixà Reus, per anar a estudiar a Barcelona, a indicació de Gaudí.

JUAN RUBIÓ BELLVER – El més jove dels arquitectes reusencs, que formaven part de l'Estat Major de l'obra de Gaudí, ens el situa l'autora de les biografies, també acompanyant a Gaudí, per l'afer del Santuari de Misericòrdia, a fi que ell centrés els banc a l'exterior, amb xais que recordessin la Pastoreta.

                    Actualment en front del Santuari, perquè la quitxalla s'engronxin, hi ha gronxadors en forma d'ovelles. Rubió que sovintejava les tertúlies de Gaudí amb Maragall, Ollé, Guimerà, Martinell, Opisso, Maní, etc., fou el més independent dels arquitectes que envoltaven Gaudí, fent obres pròpies a la Colònia Güell, alternant-les amb les de Gaudí, sent el responsable de les de la catedral de Palma de Mallorca. A la mort de Sugrañes, l'any 1939, es feu càrrec de la direcció de les obres de la Sagrada Familia fins a la meitat de la dècada dels quaranta.

                      S'havien desestimat projectes de Gaudí, en els que hi havia treballat, especialment d'un gegantí hotel de 360 metres d'alçada per a Nova York, que segons Ana María Ferrín, havia de ser l'ampliació exaltada de la Sagrada Familia Laica. Rubió és l'arquitecte reusenc que més obres ha realitzat arreu de l'estat.

REUSENCS QUE ENCARREGAREN OBRES A GAUDÍ:

ROSER SEGIMON ARTELLS:  Segons la biografia es tracta de la nadiua a Reus, que havia heretat una immensa fortuna del seu primer marit Josep Guardiola Grau, de l'Aleixar, diners amb que en bona part s'aixecà La Pedrera, amb el suport del seu segon marit Pere Milà Camps, que havien encarregat l'obra de Gaudí, per l'amistat dels Segimón amb Gaudí. Per la nostra part afegirem que la polèmica sorgida darrerament a Barcelona, si l'edifici en qüestió s'ha de dir CASA MILÀ o LA PEDRERA, entenem que el nom més propi, seria el de CASA SEGIMON, doncs donya Rosario com se la coneixia, va ser, sens dubte l'instigadora i la que va aportar tots els cabals.

  Lo Nunci. Reus